Entradas

Mostrando entradas de abril, 2019

3 autors

Imagen
Luis de León (Lengua Castellana) (Belmonte, España, 1527 - Madrigal de las Altas Torres, id., 1591) Escritor español en lenguas castellana y latina. Se le considera el máximo exponente de la literatura ascética del Renacimiento, y, junto con San Juan de la Cruz , una de las principales figuras de la poesía religiosa del Siglo de Oro. De ascendencia judía, Fray Luis de León ingresó muy joven en la orden agustina. Estudió en las universidades de Alcalá de Henares y de Salamanca, donde obtuvo dos cátedras: la primera de filosofía moral y la segunda de Sagradas Escrituras, que abandonó más tarde para dedicarse a su orden. Fue detenido por la Inquisición y encarcelado durante casi cuatro años (1573-1576) a causa de su Comentario al Cantar de los Cantares (1561), traducción al castellano del texto bíblico, entonces prohibido. Fray Luis de León fue un gran humanista de espíritu cristiano y muy buen conocedor de los clásicos latinos. Destacó ante todo como pro

SANT JORDI

Imagen
Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós. Aquella bèstia, que feia por de veure, no podia caminar de tot el que habia menjat. El drac matava i s’empassava tot el que trobava davant seu: ramats d’ovelles, bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases. Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia. I quan s’acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals. Però arriba un dia que ja no quedava cap animal, i llavors, el poble va acordar que, abans que no matés a tothom, cada dia, per sorteig, li donarien una persona perquè se la mengés. Un dia va tocar la mala sort al fill del rei. El rei no en tenia cap més, de fill, i estava desesperat. No volia lliurar-lo al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Sinó, el drac se’ls menjaria a tots. Van portar, doncs, al princep davant del drac… Però quan el drac va obrir la boca per menjar-se al princep, va aparèi