3 autors

Luis de León (Lengua Castellana)
(Belmonte, España, 1527 - Madrigal de las Altas Torres, id., 1591) Escritor español en lenguas castellana y latina. Se le considera el máximo exponente de la literatura ascética del Renacimiento, y, junto con San Juan de la Cruz, una de las principales figuras de la poesía religiosa del Siglo de Oro.

De ascendencia judía, Fray Luis de León ingresó muy joven en la orden agustina. Estudió en las universidades de Alcalá de Henares y de Salamanca, donde obtuvo dos cátedras: la primera de filosofía moral y la segunda de Sagradas Escrituras, que abandonó más tarde para dedicarse a su orden. Fue detenido por la Inquisición y encarcelado durante casi cuatro años (1573-1576) a causa de su Comentario al Cantar de los Cantares (1561), traducción al castellano del texto bíblico, entonces prohibido.

Fray Luis de León fue un gran humanista de espíritu cristiano y muy buen conocedor de los clásicos latinos. Destacó ante todo como prosista en castellano: su conciencia estilística, que se manifiesta en los efectos rítmicos que introdujo en su prosa, y su empeño en conseguir un lenguaje cuidado y natural lo convierten en un escritor fundamental para la consolidación de la prosa castellana.Murió el 23 de agosto de 1591

Ramon Llull (Llengua catalana)

D'ascendència jueva, Fra Luis de León va ingressar molt jove a l'ordre agustina. Va estudiar a les universitats d'Alcalá d'Henares i de Salamanca, on va obtenir dues càtedres: la primera de filosofia moral i la segona de Sagrades Escriptures, que va abandonar més tard per dedicar-se a la seva ordre. Va ser detingut per la Inquisició i empresonat durant gairebé quatre anys (1573-1576) a causa del seu Comentari al Càntic dels Càntics (1561), traducció al castellà del text bíblic, llavors prohibit.

Fray Luis de León va ser un gran humanista d'esperit cristià i molt bon coneixedor dels clàssics llatins. Va destacar sobretot com a prosista en castellà: la seva consciència estilística, que es manifesta en els efectes rítmics que va introduir en la seva prosa, i la seva obstinació a aconseguir un llenguatge cura i natural el converteixen en un escriptor fonamental per a la consolidació de la prosa castellana.

 Als trenta-dos anys, i segons explica en Vida coetània, se li va aparèixer el mateix Jesucrist. La seva interpretació dels fets va ser decisiva per a la seva carrera posterior: Crist li demanava que abandonés la mundanitat i es posés al seu servei. Va abandonar, doncs, tall, dona i fills i va emprendre un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, des d'on es va traslladar a Barcelona i posteriorment a la seva illa natal, en la qual es va lliurar durant els nou anys següents a l'estudi ia la contemplació.

Després, i amb la intenció de prosseguir-hi el seu acostament a Déu, es va retirar a la muntanya, on, segons relata en Vida coetània, Déu el va il·luminar i li va inspirar l'escriptura d'un llibre que servís per convertir al cristianisme als pagans, obra que cal identificar amb Art abreujat de trobar veritat. En 1276, i gràcies a una subvenció de Jaume I d'Aragó, Llull va fundar el col·legi de Miramar, del que es va convertir en director, i posteriorment va emprendre un viatge a París per exposar les seves idees en La Sorbona i obtenir el magisteri en arts. Va morir en un baixell que anava a Mallorca l'any 1315 o 1316.

Lewis Carroll (English language)

The ancestors of Dodgson came mainly from the north of England, with some Irish connections. Conservatives and members of the Anglican High Church, most of them devoted themselves to the two characteristic professions of the English upper-middle class: the army and the Church. His great-grandfather, also called Charles Dodgson, his grandfather, another Charles, was captain of the army and died in battle in 1803, when his two sons were still very small.

The eldest of them - also called Charles - chose the ecclesiastical career. He studied at Westminster School and later at Christ Church, Oxford. With great gifts for mathematics, he obtained a double degree that promised to be the beginning of a brilliant academic career. Nevertheless, the future father of Lewis Carroll preferred, after marrying in 1827 with his cousin, to become a rural parish priest.

His son Charles was born in the small parish of Dareso, in Cheshire. It was the third of the sons of the Dodgson couple, and the first male. After that, eight more children would follow and, what is more unusual for the time, all of them - seven girls and four boys - would survive to adulthood. When Charles was eleven years old, his father was appointed pastor of the town of Croft-on-Tees, in North Yorkshire, and the whole family moved to the spacious rectory that would be the family home for the next 25 years.

Dodgson Sr. made progress in the ecclesiastical ladder: he published several sermons, translated Tertullian, became archdeacon of Ripon Cathedral and took an active part in the passionate discussions that were then dividing the Church of England. He was a supporter of the High Church and favorable to Anglo-Catholicism; He admired John Henry Newman and the Tractarian movement, and did what he could to convey his views to his children.