SANT JORDI

Temps era temps, en un país molt llunyà, hi havia un drac monstruós.
Aquella bèstia, que feia por de veure, no podia caminar de tot el que habia menjat. El drac matava i s’empassava tot el que trobava davant seu: ramats d’ovelles, bous i cavalls, i també homes i dones i nens. I destrossava les cases.
Perquè no fes tant de mal a tothom, el poble decideix donar-li per menjar un parell de bens cada dia.
I quan s’acaben els bens, li donen bous i cavalls i altres animals.
Però arriba un dia que ja no quedava cap animal, i llavors, el poble va acordar que, abans que no matés a tothom, cada dia, per sorteig, li donarien una persona perquè se la mengés.
Un dia va tocar la mala sort al fill del rei. El rei no en tenia cap més, de fill, i estava desesperat.
No volia lliurar-lo al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Sinó, el drac se’ls menjaria a tots.
Van portar, doncs, al princep davant del drac…
Però quan el drac va obrir la boca per menjar-se al princep, va aparèixer Sant Jordina dalt d’un cavall blanc.
Sant Jordina deixa inconcient al drac d’un cop de pedra.
quan el drac desperta, es troba tot lligat perque no es mogui, sant jordina li diu que ha de marxar perque sino li mataria amb les seves propies mans. El drac intenta deslligar-se i li clava una llança al costat de cor i surt molta sang, entre tota la sang que surt apareix una rosa amb un color vermell molt viu.
El princep decideix regalar-li aquella rosa per salvar-lo.